Fundació Andreu Nin

L'EDIFICI DE LA TELEFÒNICA

• Aquest edifici, construït seguint les directrius racionalistes imperants en l'arquitectura de l'època, va ser un dels principals escenaris dels als quals es deia "Fets de Mayo" de 1937.

  En iniciar-se la revolució espanyola com a resposta del proletariat a l'aixecament militar contra el govern de la República, l'edifici de la Telefónica va passar a ser controlat per un comitè de treballadors format per militants de la CNT i de l'UGT. Aquesta situació era perfectament legal d'acord amb el "Decret de Col·lectivització" del 24 d'octubre 1936, però el 3 de maig de 1937, en el context dels intents del Govern de la Generalitat a les mans d'ERC, i en aliança amb els estalinistas del PSUC, de suprimir els assoliments|èxits revolucionaris i ofegar a les organitzacions obreres, la central de la Telefónica va ser atacada per la Guàrdia d'Assalt, dirigida per Eusebio Rodriguez Salas, militant estalinista molt lligat a Antonov Ovsenko, Cònsol de l'URSS a Barcelona.

  Els treballadors que defensaven el primer pis van ser presos per sorpresa i desarmats, però des de les plantes superiors van reaccionar ràpidament i van rebutjar l'assalt. Aquest fet va desembocar en l'inici d'enfrontaments generalitzats per tota la ciutat de Barcelona i poblacions dels voltants, on de seguida els militants de les organitzacions obreres que defensaven les conquestes revolucionàries van omplir de barricades els carrers. En aquesta pugna entre el proletariat revolucionari enquadrat en la CNT i el POUM i les forces conjuntes es dirimia alguna cosa més que el control de les comunicacions; es decidia també l'avenç o retrocés definitius de la Revolució. Aquestes lluites, que van costar la vida a desenes de militants obrers, van acabar el 6 de maig després que la direcció|adreça de la CNT hagués donat l'ordre de retirés de les barricades. Per no caure en l'aventura, el POUM, que havia sostingut la lluita, es va retirar també. A partir de llavors, va desencadenar una virulenta repressió contra el POUM que va desembocar en la seva prohibició, acusat de ser instigador d'una presumpta revolta contra el govern republicà-burgès. Avui, gràcies als descobriments fets als Arxius|Arxivaments Soviètics, sabem que el cop de maig va ser preparat per la GPU.

   

  "El dilluns 3 de maig va començar l'enrenou, i va ser començat per la policia. Mitjançant la força armada, van intentar prendre el control de la central telefònica de Barcelona, que la CNT feia funcionar. "
  Militant anònim de l'ILP

   

  "Davant de l'edifici imposant de la Telefónica, hi havia un grup de Guàrdies d'Assalt que no sabia què fer. Aviat es van veure envoltats per un munt de transeünts i van començar debats molt acalorats. Del tira i afluixa verbal, es deduïa que els guàrdies tenien l'ordre d'ocupar l'edifici de la Telefónica, però els milicians anarquistes que eren dins ho havien impedit.
  [...] Sonaron trets i la multitud es va dispersar de cop. [...] En les finestres de l'Hotel Colom, la seu central dels comunistes, van aparèixer com per miracle sacs de sorra. Òbviament allà sabien per a què sonaven ara les campanes. "

  Clara i Paul Thalmann