Al Teatre Principal, abans de juliol de 1936, ja disposava el POUM d'un local en la segon
a planta pel qual pagava un lloguer. Per tant a l'hora d'apoderar-se de locals, resultava evident que s'havia de prendre tot l'edifici sencer, com així van fer, al costat de l'Hotel Falcón, per ser davant; en la mateixa Plaça del Teatre. Van animar a la presa del Teatre Principal per part del POUM, els dirigents anarquistes Durruti i Ascaso.
Al Teatre Principal es van instal·lar inicialment la CE i el Comitè Local del POUM.
Situat gairebé al final de Las Ramblas, en la Plaça del Teatre, el Teatre Principal (també conegut com "Principal Palace") era el centre de reclutament de les milícies del POUM i per la seva pròpia estructura de teatre permetia realitzar actes polítics i reunions multitudinàries en el mateix. Disposava a més de quarts que acollien arxius, oficines i magatzems, a més d'una cantina on podien menjar els militants del POUM.
En els primers moments de la revolució, Nin i altres dirigents del POUM es trobaven ocults a casa de David Rey. Quan la situació es va aclarir, van passar a estar reunits la major part del temps al nou local del Teatre Principal, que es convertiria en el local més important del POUM.
En aquell local va adormir algunes nits el dirigent anarquista Buenaventura Durruti, qui professava mútua simpatia amb dirigents del POUM; tals com Andreu Nin o Wilebaldo Solano. Solia animar Durruti a Nin i a Solano, de tant en tant, a prendre un cafè junts, a les terrasses de Las Ramblas, per poder ser vistos per tot el món i que tot el món comprovés la bona relació unitària existent entre la CNT i el POUM.