Fundació Andreu Nin

 LA SEU DEL CE DEL POUM, DEL SEU SECRETARIAT FEMENÍ I DE RADI POUM

• LA SEU DEL CE DEL POUM A LES RAMBLES
  La seu de la CE del POUM estava situada a la Rambla Dels Estudis Nº 10. Una mica més a baix, a prop del Sepu, hi havia el local de la JCI de Barcelona, lloc molt freqüentat pels joves durant la Revolució. El POUM es va apoderar del Teatre Principal, situat també a Las Ramblas; en la Plaça del Teatre. Aquest local es convertiria en el més important del POUM durant el període revolucionari i per tant era on es realitzaven les reunions de la seva CE.
  Després dels Fets de maig, la direcció|adreça del POUM, per qüestions de seguretat, es reunia en l'Institut Maurín (Palau de la Virreina) amb una guàrdia armada en l'entrada. En aquest edifici històric es realitzaria l'última reunió de la CE del POUM presidida per Andreu Nin, el 16 de Juny de 1937. Acabada la reunió, Nin es va acomiadar de Wilebaldo Solano en l'entrada i li va dir que es dirigia a la seu de la CE de Las Ramblas. A l'altura de l'esmentat local, en plenes rambles, Andreu Nin seria detingut per una brigada de la policia estalinista dirigida per la GPU soviètica.

  L'antic edifici ja no existeix, al seu lloc s'erigeix actualment l'Hotel Rívoli. Una placa a la façana exterior, annexa al mateix, recorda la detenció de Nin:
  "Aquí, el 16 de juny de 1937, els seus companys veiérem per darrera vegada Andreu Nin (1892-1937), secretari polític del P.O.U.M., lluitador pel socialisme i la llibertat, víctima de stalinisme.
  Els seus companys.
  Barcelona, 16 de juny del 1983"

  EL SECRETARIAT FEMENÍ DEL POUM
  El Secretariat Femení del POUM (SFPOUM), creat el setembre del 1936, no es va organitzar com una resposta a la iniciativa feminista de l'època, sinó com un vehicle polític per canalitzar i atreure més dones al seu programa marxista revolucionari. Es basava en programes d'educació política i incorporació de les dones al treball|feina, la qual cosa afavoriria l'augment de la producció i l'emancipació femenina.

  La Secretària General i directora del seu òrgan|orgue d'expressió; la revista "Emancipació", (febrer-juny 1937), era Mª Teresa Andrade,
  El seu local estava situat a la Rambla Dels Estudis Nº 10, just a sobre del local de la CE del POUM.

  El Secretariat Femení del POUM no defensava una organització de dones a part i advocava per un Front Revolucionari de Dones. Defensava la necessitat d'impulsar una dinàmica de transformació revolucionària en el marc de la lluita antifeixista.
  El seu principal objectiu era atreure les dones al Partit plantejant la lluita d'aquestes, unida a la del conjunt dels treballadors com l'única forma d'enderrocar el sistema i fer triomfar la revolució. Per això van reclutar dones no només per a tasques d'infermeria, com va ser la creació del Socors Vermell (organització sanitària ideada pel POUM per brindar assistència al front de batalla), sinó com|com a milicianas, per al qual realitzaven un ensenyament d'entrenament militar.
  Cents de dones acudien a diari per assistir a classes de lectura i discussió de llibres, idiomes, socialisme, infermeria, puericultura, higiene, drets de la dona i confecció de banderes i uniformes per al front, iniciativa aquesta última de "Toska", trotskista polonesa o lituana.

  L'acció del Secretariat Femení del POUM va estar facilitada pel fet que Andreu Nin fos Conseller de Justicia de la Generalitat de Catalunya durant el període revolucionari de 1936. Nin va dictar decrets establint, per primera vegada al món, la plenitud dels drets cívics i polítics per als joves deambos sexes a partir dels 18 anys, així com diverses mesures destinades a accelerar l'emancipació de la dona; entre elles la legalització de l'avortament, protecció de la infantesa i nova legislació de parelles. La seva principal reivindicació, contra la discriminació salarial, era: "Sou igual per a treball|feina igual". Així, Elisa Masso arriba a queixar-se en "Emancipació" que "després de vuit mesos de revolució, estiguem encara bastant lluny de la igualtat de salaris":
  A fi d'aconseguir una major coordinació entre les tres seccions que va arribar a tenir el Secretariat Femení, la qual cosa restava eficàcia al seu funcionament, es va celebrar una conferència nacional de dones a Barcelona, el 7 de març de 1937, a la qual van acudir delegades de més de 26 localitats, la majoria de Catalunya. En ella es van discutir les tesis femenines per al Congrés Nacional del Partit, que s'havia d'haver celebrat el juny de 1937.

  Entre les diferents organitzacions polítiques de dones, hi havia una intensa rivalitat política; no compartien objectius i no existia una cohesió i una unitat del feminisme respecte a les qüestions socials i de gènere.
  Això es va exacerbar amb la persecució estalinista dirigida contra el POUM, que va repercutir també en les seves organitzacions de dones, denunciant públicament Margarita Abril, militant del POUM, que les comunistes del PCE-PSUC i les antifeixistes havien albergat a les seves files a totes les dones reaccionàries.
  L'organització anarquista "Dones Lliures" defensava públicament el SFPOUM davant l'"Associació de Dones Antifeixistes" (ESTIMA), promoguda pel PCE, la qual cosa així mateix era motiu de fricció entre elles.

  La JCI tanmateix i amb la finalitat de que tots els militants, independentment del seu gènere, estiguessin en igualtat de condicions polítiques dins de l'organització juvenil del POUM; no va crear, a propòsit, cap organització de dones. Que no impedia que moltes de les militants de la JCI col·laboressin amb el Secretariat Femení del POUM.
  Així Pilar Santiago, que formava part del Comitè Central de la JCI i del quadre d'oradors del POUM, amb Nin i Solano, amb qui va recórrer Catalunya i Llevant, va desenvolupar una intensa activitat de propagandista del SFPOUM, a més de redactora d'"Emancipació".

  Una altra militant destacada del Secretariat Femení del POUM seria Katia Landau qui va ser el principal autor del seu fullet més elaborat, "Les Dones En La Revolución" (1937).
  A les seves pàgines s'afirma que les dones del POUM estaven fent un "salt" en relació amb l'obrerismo feminista anterior, en el qual es registra que la revolució "ha indicat el camí per a l'obtenció de la igualtat de drets de la dona en l'econòmic, el social i el polític. Però s'han de vèncer molts prejudicis profundament arrelats (...) encara no estem nosaltres mateixes d'acord sobre el que la nova societat ens pugui donar i el que hem d'exigir. Encara no creiem del tot en la nostra igualtat de capacitat; en la nostra igualtat de drets. L'opressió que data de segles la portem encara a la massa de la sang i ni tan sols la millor legislació no ens alliberarà d'ella del dia al matí. La igualtat de drets tampoc no ens la pot regalar el socialisme. Només ens pot fer tota classe de possibilitats per conquerir-la amb la nostra obra, prenent part en la responsabilitat de la vida social i en la seva formació." Igualment s'efectua al fullet una ferma defensa del dret de l'avortament amb raons més clares que les del decret aprovat per la Generalitat.

  Carlota Durany va escriure breus articles en "Emancipació", en els quals bolcava el seu ímpetu introduint alguns dels plantejaments més crítics i avançats de la revista, argumentant que la "vida sexual té una enorme importància per a l'individu i en conseqüència per a la societat" i assenyalant que els companys per més revolucionaris que siguin "no poden tenir costums fixos, definits, immutables; han de saber adaptar-se, tenir mobilitat, saber canviar la seva vida diàriament". Criticava així mateix el "puritanisme revolucionari que sembla més influït per l'Església (...) que per la Revolució".
  De vegades evidencia la seva pròpia tensió, quan descobreix que la lluita "mina" el que "abans enardia el nostre entusiasme". Però no per això cal descoratjar-se. Entén així mateix que les dones estan cridades|trucades a "crear constantment el nou esperit revolucionari", a més a més de trasmitir "la base revolucionària de la generació futura", afirmant els sentiments comunitaristas de què es derivaran "la consciència de classe i de responsabilitat".

  Formarien part també de Secretariat Femení del POUM Olga Tareeva, Mary Low, Olivia Castellví, Louise Gómez, Teresa Rebull, Luisa Ariño, Pilar Romeu, Maria Manonelles i Luisa Carbonell, entre d'altres.