Fundació Andreu Nin
El passat 24 de gener, va tenir lloc a la Biblioteca pública de Lleida un Acte de presentació de la FAN, amb el títol "El POUM en les Terres de Lleida". Els ponents van ser els historiadors; Pepe Gutiérrez, Alfonso Clavería i Jaume Barrull, expert en el POUM i el BOC a Lleida.
La Fundació Andreu Nin és una entitat socialista i pluralista, dipositària del llegat del POUM i del moviment obrer revolucionari. Des de l'any 2004 ve desenvolupant una gran activitat divulgativa; organitzat actes, jornades temàtiques i projectes editorials sobre personatges poumistas, la guerra civil i la revolució. La FAN està oberta a totes les persones i organitzacions que vulguin difondre el llegat|legat del POUM.
EL POUM
El POUM era un partit obert, en el seu si militaven marxistes revolucionaris, nacionalistes d'esquerra, trotskistes... Era un partit molt original i desperta molt interès en la historiografia actual. La seva lluita contra l'estalinisme seria un referent fonamental del moviment obrer reorganitzat a finals del franquisme. Encara que pugui semblar que se sobrevalora el seu paper durant la Guerra Civil, donada la seva petita mida respecte a la CNT i al PCE, i per la seva curta existència legal; es va fundar en 1935 i va ser il·legalitzat el 1937, el POUM és el partit que més llibres continua generant avui en dia, no sol en l'Estat Espanyol. La implantació d'aquest partit raïa fonamentalment a Catalunya, Llevant, la Franxa d'Aragó, Madrid, Extremadura i estava iniciant el seu desenvolupament en Galícia quan va sobrevenir el cop militar del 18 de juliol de 1936.
Els més importants dirigents del POUM; Andreu Nin i Joaquín Maurín, són dues figures essencials dins del moviment comunista ibèric i internacional; procedien de la CNT i de l'experiència de l'Aliança Obrera en l'Estat Espanyol.
Al govern de la II República, a partir de 1933, no li interessava avançar socialment afrontant el problema de la Terra, o democràticament donant solució a les reivindicacions d'autogovern de les nacionalitats, per la qual cosa començarà a generar-se rebuig de la república burgesa per part dels sectors més esquerrans. A Catalunya, després de les jornades de juliol de 1936, hi va haver una revolució social no solament per defensar les llibertats, sinó també per portar endavant les reivindicacions històriques del moviment obrer, a les quals la II República no havia donat resposta. EL POUM va ser qui plantejava la política més conseqüent durant la Revolució, ja que la CNT havia fet desistiment del poder "per dalt", a les mans del govern del Front Popular. El POUM, al contrari, plantejava un govern revolucionari que representés a les forces que havien parat el cop militar.
La política de l'URSS canviarà arran de l'ascens d'Hitler a Alemanya, a partir de llavors s'entra en un procés de reacció contrarevolucionària per part del comunisme oficial. Aquesta política contrarevolucionària serà encapçalada pel PCE en l'Estat Espanyol; la persecució contra els trotskistes propiciada per Stalin, es va traduir en la persecució contra el POUM. L'estalinisme perseguirà al POUM i als seus militants, qui podent haver comès errors, eren revolucionaris íntegres; cosa que avui en dia ningú no posa en dubte. George Orwell, voluntari en les milícies del POUM al front d'Aragó, reflecteix millor que ningú el drama del POUM a les seves obres; "Homenatge a Catalunya" o "Rebel·lió a la Granja".
Després de la II Guerra Mundial i l'anàlisi de la crisi revolucionària dels anys trenta, quedaran com|com a protagonistes referents el POUM i la CNT.
El POUM és la materialització d'un projecte polític que engega en els anys vint i acaba en els quaranta del passat segle, impulsa el moviment per la República, s'enfronta al cop militar, promou les col·lectivitzacions, participa en els fronts de guerra i s'enfronta a la doble repressió; l'estalinista i la franquista, sortint molt delmat d'ambdues.
Recuperar la història del POUM és recuperar la història del moviment obrer i l'experiència revolucionària històrica. Contra la idea de la Dreta que la lluita de classes és el passat, l'època actual es caracteritza per un capitalisme en crisi que, si pretén sobreviure, ha de renovar-se totalment. El socialisme d'avui ha de ser antiautoritari, en contra del que ha suposat l'estalinisme; que tots els obrers, siguin de la tendència que siguin, tinguin el seu lloc.
EL BOC EN LLEIDA
El moviment obrer de Lleida s'havia vingut organitzant a partir de 1913 de la mà del Partit Radical, posteriorment seria capitalitzat pel PSOE, UGT i CNT. Després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, a finals de 1929, es va produir una crisi política que donaria lloc a l'aparició de diferents partits polítics d'Esquerra. Sorgiran ERC, BOC, etc., amb un moviment obrer molt potent i profundament dividit.
El Bloc Obrer i Camperol (BOC), es cregui l'un de març de 1931 a partir de la unificació del Partit Comunista de Catalunya (PCC) i la Federació Catalano-Balear del PCE (FCC-B). El PCC s'havia fundat, al seu torn, en Lleida, el novembre de 1928 per militants procedents d'Estat Català, republicans d'esquerra i militants de la CNT. Un dels membres més destacats de l'inicial PCC, Josep Rodes, qui després de la unificació posterior del BOC amb l'HISSI s'integraria en el POUM; seria Comissari d'Ordre Públic a Lleida en els primers moments posteriors a les jornades de Juliol de 1936. En la fundació del BOC confluiran tres grups: Un nucli inicial de ferroviaris procedents del PCC, els qui l'11 de febrer de 1930, aniversari de la proclamació de la I República, van constituir un grup republicà més ampli. Un altre de sindicalistes, dirigit per Joaquín Maurín i Pere Bonet que publicaven "Lluita Social" i pretenien un distanciament tant de l'anarquisme tradicional com de la Revolució Russa. I un tercer grup de joves, el majoritari, que evolucionarà cap a posicions més a l'Esquerra, publicava "L ´ Espurna" i acabaria conformant les joventuts del BOC, una vegada creat aquest. Aquest sector juvenil, avui dia seria qualificat com "antisistema". Alguns dels personatges més destacats d'aquest grup de joves bloquistas són Josep Comabella i els germans Churriguera.
El BOC creix a les comarques de Lleida a partir de la seva fundació i el propi General Mola, director general de seguretat i posterior "Director" del cop militar del 18 de Juliol de 1936, informa els seus superiors sobre l'activisme comunista del BOC a Lleida. En les eleccions del 12 d'abril de 1931, el BOC es presenta en solitari i no obté pràcticament res. Tanmateix en les municipals de 1934 obtindria diversos regidors. A Tárrega, per exemple, el BOC es va presentar en coalició amb ERC obtenint un regidor.
El BOC, durant aquells anys, era especialment actiu al front sindical; els seus militants estaven afiliats a la CNT, fins que el 1932 van ser expulsats del sindicat amb l'excusa d'haver-s'hi presentant les eleccions municipals de 1931. A Lleida la presència del BOC a nivell sindical es divideix principalment entre l'activitat en la CNT de la construcció i la dels ferroviaris, treballadors de banca i de l'ensenyament, en l'UGT. Tenia el BOC una presència decisiva en la resta del moviment obrer, a través de la Federació Local Obrera de Lleida, de la CNT. No controlava cap gran sindicat, però mantenia presència a molts sectors sindicals. El BOC és decisiu en el moviment agrari, sobretot a les terres de regadiu d'on s'expandirà la seva influència cap a La Noguera i Les Garrigues. L'estructura sindical agrària de Lleida era de caràcter cooperatiu que estenia les seves arrels en la "Mancomunitat". El BOC controlava alguns sindicats cooperativistes agraris; la "Va unir de Colons" estaria presidida pel BOC.
Un altre front del BOC seria el cultural. Per exemple; el grup d'avantguarda cultural que editava la Revista "Art"; grup influït pel nou art revolucionari soviètic o el grup de mestres per la Nova Escola.
L'ALIANÇA OBRERA EN LLEIDA
Amb la derrota del republicanisme d'esquerres en les eleccions generals de 1933, el BOC i l'HISSI promouen i organitzen l'Aliança Obrera, a la qual se sumarà el PSOE i l'UGT l'octubre de 1934.
En la revolució d'octubre de 1934 a Catalunya, hi havia tres sectors:
* El sector dirigit per PSOE-UGT amb poca influència en Catalunya, encara que era hegemònic a Astúries.
* El Sector Catalanista; Va unir de Rabassaires i Estat Català, oposats a la "Llei de Contractes de Conreu" (Llei d'Arrendaments)
* ERC que, en proclamar Lluís Companys la República Catalana, representava un important avenç de la idea de l'autogovern.
A Lleida, l'Aliança Obrera va viure un gran protagonisme davant de la passivitat d'ERC. Piquets armats ocuparien punts estratègics de la ciutat, alçant-se barricades. ERC i el BOC ocuparien l'ajuntament de Tárrega. Després de la insurrecció de l'Aliança Obrera es van produir empresonaments massius.
EL POUM EN LLEIDA
A partir de 1935 quan el BOC es fusiona amb l'HISSI per donar lloc al POUM, hi ha una implantació cada vegada major de la militància bloquista a les comarques de Lleida, la qual cosa provenia de l'experiència bloquista a la zona. Els poumistas cridaven a la ciutat de Lleida "Mauringrado".
El fracàs del cop militar de juliol de 1936 origina una revolució obrera. El Delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Lleida desapareix i els membres de l'Ajuntament de Lleida (La Paería) queden al marge dels esdeveniments. Es crea una assemblea de tots els sindicats amb presència a Lleida, que representa el poder legislatiu. D'ella depenia el Comitè de Salut Pública i una sèrie de comitès; entre ells el Tribunal Popular. Els militants del POUM, pel seu dinamisme i el seu important nivell teòric, serien els grans animadors de l'estructura revolucionària de Lleida, no tenint el PSUC cap influència. Les lluites que van fer fracassar el cop militar a Lleida, representen el moment estel·lar del POUM a la zona, però en poques setmanes aquest partit seria aïllat pel PSUC-UGT, partint de les calúmnies dirigides per un líder del PCE desplaçat des de Madrid a Lleida, a través del diari "UHP".
Després de la Guerra Civil hi va haver intents de reconstrucció del POUM a les comarques de Lleida, encara que de manera resistencial; de suport a represaliados del partit, amb antics dirigents del BOC i el POUM que publicarien de nou "L ´ Espurna". Alguns d'aquests membres del POUM evolucionarien posteriorment creant, al costat de militaDe acord amb A. Romà en seu "Breu perfil biogràfic de la direcció|adreça del POUM de Lleida", el quadre d'honor dels dirigents poumistas en les Terres de Lleida aquesta encapçalat por:ntes nacionalistes del PSUC, el Moviment Socialista de Catalunya, germen de l'actual PSC. Els que es van mantenir fidels al POUM publicarien "Endavant".
POUMISTAS DE LLEIDA
* Joaquín Maurín. Encara que nascut en la Franxa, estaria des de sempre molt vinculat a Lleida, com a estudiant i com a mestre. Va militar inicialment en el republicanisme i el socialisme local, per organitzar-se posteriorment en el sindicalisme revolucionari de la CNT que arribaria a dirigir. Va ser candidat pel BOC al congrés, en les eleccions de 1933. Fundador (junt amb Pere Bonet) de la Federació Local Obrera i el seu òrgan|orgue "Lluita Social" durant els anys vint. Secretari general del POUM i diputat pel Front d´Esquerres (Front Popular), el 18 de juliol de 1936 va quedar aïllat en A Corunha (zona nacional). En intentar tornar a Barcelona, va ser detingut per la policia franquista i va empresonat durant nou anys. Després de sortir de presó, el 1945, molt crític amb els seus antics camarades; es va exiliar en USA. Va morir a Nova York el 1973.
* Pere Bonet. Lleidetá nascut el 1901. Intervé en la Vaga General de 1917. Secretari provincial de la CNT i delegat per Lleida en la Conferència de Saragossa d'aquest sindicat. Per la seva activa militància va ser empresonat en nombroses ocasions entre 1917 i 1931. Membre de la CE del BOC i del POUM i dirigent de l'Aliança Obrera des de la seva creació. Va continuar en el POUM després de sofrir la repressió estalinista i la del govern col·laboracionista de Vichy. Va morir a Paris el 1980.
* Joan Farré i Gassó. Sindicalista ferroviari d'UGT. Creador de la Unió Local de Sindicats i la Federació Local Obrera. Dirigent del BOC i del POUM. Durant el procés revolucionari va donar suport polític als diaris del POUM a Lleida; "Combat" i "Endavant", sent famoses entre els treballadors les seves al·locucions radiofòniques. Després de la repressió contra el POUM, va ser empresonat el 1938. Exiliat a França, s'incorpora en la resistència, és detingut i empresonat per la Gestapo entre 1941 i 1945. A la sortida de la presó militar és identificat per una banda d'esbirros estalinistas i assassinat.
* Josep Rodes. El més popular dels dirigents del POUM a Lleida. Després de la presa del poder pel Comitè Popular de Lleida, liderat per ell, es responsabilitza del nou ordre públic des d'una perspectiva de control obrer tallant de soca-rel les detencions arbitràries i els "passeigs" de sospitosos. Hi ha dues anècdotes que reflecteixen bé el caràcter de Rodes:
Escriu sobre això Wilebaldo Solano que a Barbastro, ciutat d'Osca propera al capdavant d'Aragó, hi havia una brigada mixta de l'exèrcit que es mantenia neutral, enviada|manada pel coronel Villalba. Rodes, amb una escorta de guàrdies d'assalt, es va presentar a la caserna i va preguntar a Villalba si estava amb els revoltats o amb la República. Davant de les explicacions equívoques de Villalba, Rodes li va ordenar: "Deme el seu bastó de comandament perquè jo assumeixo el comandament de la brigada immediatament i vostè queda detingut". Els oficials presents es van quedar atònits, però van manifestar immediatament que obeirien les ordres del nou poder.
Jordi de Gardeny (pseudònim de Josep Caberol) escriu en "La Batalla" (19.07.47) que quan una delegació del POUM i de l'UGT es va presentar en el Palau de la Generalitat a finals de juliol de 1936, es va trobar que les autoritats havien fugit. Rodes va prendre la iniciativa, lliurant en nom del Comitè Popular la governació de la ciutat a les organitzacions obreres.
Va participar Rodes en reunions semiclandestines amb ministres de Negrín i amb el President Lluis Companys per acabar amb la repressió contra el POUM. Després de la guerra va ser detingut i va empresonat per la Gestapo en el camp d'extermini de Dachau. Va morir a Paris el 1968 i encara va tenir la il·lusió final de saber i emocionar-se amb la revolució de maig del 68.
Altres militants del POUM de Lleida:
* Miquel Grau Pijuan. Lleidetà. Militant i milicià del POUM. Desmobilitzat i detingut després de la repressió contra el POUM, s'incorporaria posteriorment a l'Exèrcit de l'Ebre, on moriria en les proximitats|rodalies de Flix el 29 de juliol de 1938, com a conseqüència d'un bombardeig de l'aviació franquista. Segons certifica el seu Comissari, va morir "en acte de servei, defensant la causa de la República".
* Marcial Mena. Assassinat pels estalinistas al cementiri de Lleida després de sol·licitar un fusell per anar al capdavant.
* Lluis Abenoza. Militant i milicià del POUM. Després de ser fet presoner per les tropes franquistes, va tornar a Lleida el 1939 i al costat dels joves Antoni Barrios i Amadeu
* Jaimejuan van constituir el primer nucli local clandestí del POUM dedicat a tasques de solidaritat.
* Josep Tufet. Antic sindicalista, va sortir de presó el 1941 com la seva companya, la mestra Josefa (Llavor) Reimundi. La parella s'unirà al nucli militant, captant novament a la militància poumista a Josep Pané i Vicente Ximenez Carulla.
* Josep Morlans. Exdirector del diari local del POUM "Combat", coordinarà diverses cèl·lules que van sorgir en la dictadura a Bellvís, Balaguer i Alfarrás.
El 1945 gairebé tots els membres d'aquest nucli clandestí del POUM van ser detinguts en una batuda massiva prèvia a la visita de Franc a la ciutat. Els detinguts eren traslladats per les nits a l'Església dels Dolors per ser durament torturats. Expliquen que uns mesos després, vista la pobra i solitària rebuda feta al cabdill feixista en aquesta ciutat, va exclamar el dictador: "Si arribo a saber que anava a passar això, no em sota del cotxe".
Els supervivents continuarien en diverses tasques d'oposició al franquisme i iniciarien els debats per a la reformulació i la reorientació del POUM en la nova conjuntura.
Pello Erdoziain.