Fundació Andreu Nin

TEATRO POLIORAMA I CAFÉ MOKA
 

• El Teatro Poliorama és un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Domènech i Estepà, inaugurat l'any 1894. Era i és la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Rambla núm. 115), així com de la seva biblioteca en la planta superior, mentre que en la planta baixa es trobava un cinema que ara ha deixat lloc a un teatre.
  Situat just davant de l'edifici que acollia la seu del Comitè Executiu (la CE) del POUM, el Poliorama va ser molt important durant els Fets de maig; perquè des de la seva terrassa amb les seves dues cúpules es podia controlar els moviments dels guàrdies d'assalt atrinxerats al Cafè Moka, també situat en l'altre costat de la Rambla, i atallar així qualsevol eventual atac contra l'edifici de la CE del POUM.
  El Cafè Moka havia estat pres pels guàrdies d'assalt poc després de l'assalt a la Telefónica, com a punt de partida per atacar les oficines d'aquest local del POUM.
  Així que vesteixi la posició estratègica del Teatre Poliorama, Georges Kopp (un dels comandants de les milícies del POUM) va decidir enviar a la terrassa alguns milicians armats.
  George Orwell, qui poc abans del començament dels Fets de maig havia tornat del front d'Aragó per gaudir d'alguns dies de llicència, junt amb alguns companys seus membres també de l'ILP (Independent Labour Party que tenia relacions directes amb el POUM), va passar tres dies i tres nits seguides (excepte per breus moments per anar a menjar al seu hotel; el "Continental"), des del segon dia fins al final dels esdeveniments; a la terrassa del Poliorama.
  Les ordres que els militants del POUM tenien eren en cas de fer foc només en el cas de ser atacats primer. Així que, gràcies també a un acord de no agressió entre Kopp, que es trobava a les oficines del Comitè Executiu del POUM i el cap dels guàrdies d'Asalto atrinxerats a la Moka, aquesta zona de la Rambla va ser bastant tranquil·la.
  Per ambdues parts hi havia la voluntat de no tenir problemes, per la qual cosa les relacions entre els dos "enemics" durant aquells dies van ser tan bones fins al punt que Kopp anava a visitar-los de tant en tant i els guàrdies fins i tot van regalar unes ampolles de cervesa als poumistas.
  Com Orwell mateix ens compte, el problema en aquelles llargues hores trascurridas allà a dalt sense que res passés; era l'avorriment, que combatia llegint llibres
  Després de tres dies, els obrers van abandonar les barricades. De la mateixa manera Orwell i els seus companys van abandonar el Poliorama, mentre que al Cafè Moka els guàrdies continuaven atrinxerats.
  Acabats els enfrontaments, la ciutat va quedar controlada per un contingent molt nombrós de guàrdies d'assalt enviats de València i estava prohibit, sota pena de detenció, circular amb armes. Va sorgir així el problema de com recuperar els sis fusells que Orwell i els seus companys havien deixat a la terrassa del Poliorama i portar-los a l'edifici de la CE del POUM. Només es tractava de creuar un carrer, però vist que encara hi havia guàrdies a la Moka era molt difícil que ningú no s'adonés de l'intent i les conseqüències haguessin estat molt greus. Així que Orwell, d'estatura molt alta, i un altre voluntari; van decidir amagar els fusells als seus pantalons.
  Aquests fusells, Mauser, eren molt llargs i per portar-los amagats van haver de col·locar-se'ls sota de l'axil·la, ocupant tota la longitud de la cama; de manera que van haver de fer la breu tirada que separa ambdós edificis molt a poc a poc i sense doblegar els genolls; al punt que tot el món els mirava sorpresos. De totes maneres al final van poder traslladar tots els fusells sense que ningú s'adonés.