Fundació Andreu Nin

plano


 LA   F.O.U.S.

És indiscutible l'hegemonia de l'anarcosindicalisme sobre el moviment obrer català durant els anys de la Segona República. Però si algú va oferir una alternativa sòlida a aquesta hegemonia, van ser els sindicats dirigits pel BOC, primer, i pel POUM posteriorment. La Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS), fundada pel POUM el 1936, comptava, en vigílies de la guerra civil, amb uns 50.000 afiliats. El nucli militant de la FOUS estava format pels treballadors mercantils de Barcelona, Sabadell i Terrassa, i pel moviment obrer i camperol de les comarques de Girona, Lleida i Tarragona. També exercia una influència sobre el sector de les arts gràfiques a Barcelona i sobre els treballadors del tèxtil en diversos llocs deCataluña.
La FOUS té el seu origen en els "sindicalistes revolucionaris" que van conformar la direcció|adreça de la CNT catalana entre 1921 i 1922. De clara orientació probolxevic, van perdre aviat el control de la direcció|adreça regional en ser minoria dins de la central sindical confederada. Tanmateix, aquesta experiència havia servit per aglutinar els simpatitzants comunistes en els sindicats.
El 1931, el BOC organitza els seus seguidors en l'"Oposició Sindical Revolucionària", que tenia com a final|finalitat l'actuar com a grup de pressió dins de la CNT i guanyar la seva direcció|adreça. Però al llarg d'aquell any la central sindical confederada va acordar expulsar tots aquells sindicalistes que s'haguessin presentat com|com a candidats en les eleccions, així com aquells sindicats que es neguessin a acceptar l'esmentada resolució. Així doncs, molts bloquistas van ser apartats dels seus càrrecs sindicals i seccions sindicals senceres van ser expulsades. Per exemple, set de les deu seccions sindicals de la federació local de Girona van ser excloses o es van separar de la CNT.
Després de diversos anys d'atiades lluites entre anarquistes i bloquistas-poumistas pel control de diversos sindicats, el 2 de maig de 1936 es va celebrar a Barcelona el Congrés d'Unitat Sindical, on es va decidir la formació de la FOUS, amb Andreu Nin com a secretari general. Es volia que la FOUS fos un "agrupament orgànic", un pas cap a una unitat més àmplia i definitiva, i no la creació d'una nova central sindical que contribuís a la desunió del proletariat.
Durant les primeres setmanes d'existència, entre la seva fundació i l'adveniment de la guerra civil, la FOUS va sofrir l'hostilitat de les centrals sindicals anarquistes, l'aversió de les quals als comunistes era de sobra coneguda, i de les socialistes que havien recolzat la creació del Front Popular, mentre que el POUM l'havia combatut. El creixent protagonisme de la FOUS a Catalunya, que les recents lluites sindicals li havien reportat, es va truncar en esclatar la guerra civil. La CNT i l'UGT van ser les grans beneficiades de l'allau de nous afiliats que es va produir arran del decret de sindicalització obligatòria, i l'agost de 1936 la FOUS va decidir ingressar en bloc en l'UGT per evitar una marginació total i intentar guanyar la seva direcció|adreça. Però aquesta direcció|adreça es trobava ja a les mans dels que s'havien convertit en els seus enemics polítics, el PSUC. Donat|Recolzat suport pels sectors més moderats de la classe obrera, nouvinguts al sindicalisme, el PSUC va aconseguir deixar en minoria i aïllar els sindicats poumistas, iniciant-se llavors el declivi d'aquests: Eren els temps de la implacable repressió estalinista.
El local de la FOUS es trobava en el carrer Portaferrissa 7, 1r.

 

 

 

Google
WWW http://fundacioandreunin.com