Fundació Andreu Nin

L'INSTITUT AGRÍCOLA CATALÀ DE SANT ISIDRE (IACSI)

L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), fundat el 22 de Maig de 1851, era una institució que agrupava els grans propietaris agraris per defensar els seus interessos. Havent exercit un paper regionalista en els seus inicis, en els anys trenta serà dirigit pels elements més reaccionaris de la dreta agrària catalana, entaulant estretes relacions amb la CEDEIXI per enfrontar-se a les institucions autonòmiques catalanes.
El 8 de setembre de 1934, uns 5.000 propietaris agraris catalans es van reunir a Madrid per protestar contra la "Llei de Contractes de Conreu" (Llei d'Arrendaments) de la Generalitat de Catalunya. L'esmentada llei, encara que de manera molt moderada, intentava protegir als camperols de possibles expulsions de les terres que treballaven, així com dotar-los de terres pròpies.
La resposta dels treballadors madrilenys davant dels actes organitzats per les organitzacions agràries de dreta, contra aquesta llei que emparava els camperols pobres; va ser la convocatòria d'una vaga general solidària amb els camperols catalans. Mentrestant, a Catalunya, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) sortia en defensa de l'Estatut i de la "Llei de Contractes de Conreu", malgrat semblar-los ambdues reivindicacions poc ambicioses. Així mateix, llançava la consigna de "República Catalana" com a part integrant de la Unió Ibèrica de Repúbliques Socialistes.
És en aquest context en el qual, el 15 de setembre, un trentena de militants dels GABOCS (Grups d ´Acció del BOC) van assaltar i van ocupar les oficines de l'IACSI situades a la plaça de Sant Josep Oriol, destruint diversos arxius|arxivaments i documents. Segons compte un dels participants en l'assalt; alguns companys es van excedir en les ordres rebudes i van calar foc a uns papers. El foc es va estendre més ràpidament de l'esperat i alguns dels assaltants van haver de sortir fugint de les flames.
Curiosament, aquest fet més aviat fortuït, va ser ràpidament utilitzat pels joves GABOCS com a propaganda de la seva audàcia.
"L'actitud provocadora de l'extrema dreta mereixia una resposta i si els treballadors madrilenys ens ajudaven contra els "isidrinos" declarant una vaga general, el mínim que es podia fer aquí era demostrar també, de forma concreta, el descontentament popular." (Carmel Rosa).