Fundació Andreu Nin

LES C ONFISCACIONS DE LOCALS.
Passats els primers moments de les jornades revolucionàries de juliol de 1936, en ser conscients els membres del POUM i de la JCI que la rebel·lió militar havia estat aixafada a Barcelona, van començar a prendre edificis per a locals del partit.
Andreu Nin i alguns membres del POUM tenien por que, amb aquestes confiscacions d'edificis, es fos massa lluny. Això recordava als moments previs a la presa del Palau d'Hivern el 1917, en els quals Lenin especialment, dubtava en determinats moments sobre prendre el Palau, valorant si era o no prematur.
Buenaventura Durruti, al contrari, erade els que opinaven que calia anar a per totes; que calia continuar amb l'avenç revolucionari, mentre que alguns dirigents del POUM no s'atrevien a continuar amb l'esmentat avenç. Els membres de la JCI, tanmateix, recolzaven l'estratègia de continuar avançant; prenent locals.
El POUM no es va apoderar de gaires edificis els primers dies i els que es van confiscar no eren dels millors, al contrari que el PSUC, que es va apoderar de l'Hotel Colom en plena Plaça de Catalunya, o la CNT, que va prendre les millors impremtes de la ciutat.

LA SEU DEL COMITÈ EXECUTIU DE LA JCI A LA ZONA ALTA DEL PASSEIG DE GRÀCIA.
L'emblemàtic edifici inaugurat el 1911, conegut com "Casa Fuster", situat en la part alta del Passeig de Gracia, és obra de l'arquitecte modernista Lluis Domènech i Montaner. Allotja actualment a l'Hotel de 5 Estrelles "Gran Luxe Monumento"´: "Casa Fuster". En el moment de la seva inauguració va ser considerat l'edifici més car de Barcelona pel material i l'alta qualitat dels marbres emprats en la seva construcció.
Després de les jornades revolucionàries de Juliol de 1936, la CE de la JCI va establir la seva seu central en "Casa Fuster". En aquell moment aquest edifici havia estat confiscat a l'Institut Italià per les autoritats, després de la ruptura de relacions diplomàtiques entre el govern de la República i el de Mussolini. Al mateix edifici disposava d'un petit pis el DÓNES (grup anarcosindicalista alemany). Més a baix, al carrer Provença gairebé en l'encreuament amb Diagonal-Passeig de Gracia, es trobava la secció del POUM del barri de Gràcia.
Aquesta situació estratègica va fer que durant les Jornades de Maig semblant nus fonamental fos controlat immediatament per la JCI i el POUM. Allà es va establir una zona de barricades on es concentrarien molts militants de la Joventut i del Partit i fins i tot militants del front d'Aragó que es trobaven de permís a Barcelona o ferits convalescents en diversos hospitals del sector.
La direcció|adreça de la JCI es mantenia en relació permanent amb la CE del POUM i havia constituït un organisme d'enllaç amb el comitè de defensa de la CNT del barri de Gràcia.
A causa d'aquestes circumstàncies, una gran part del nord de Barcelona (Gràcia, Pedralbes, Sarriá, La Bonanova...) va estar aquells dies sota la direcció|adreça de l'esmentat organisme. Les patrulles armades de la CNT i del POUM-JCI van mantenir l'ordre revolucionari a l'esmentat sector. La Guàrdia Nacional Republicana (Exguàrdia Civil) de la caserna de Travessera de Gracia es va declarar neutral i va oferir armes a les patrulles obreres, que, per cert, les van acceptar. Estat Català de Gracia també es va incorporar al moviment. El PSUC va desaparèixer de la zona.
El dia 4 de maig de 1937 cap al tard, diversos joves oficials de l'Escola de Guerra de Barcelona, creada per formar quadres militars; es van posar a disposició de la JCI per formar una columna militar i baixar des de la seu de la JCI pel Passeig de Gràcia, prendre "La Pedrera" i l'Hotel Colom i confluir amb les forces del POUM i la CNT que dominaven Las Ramblas. Entre aquells oficials hi havia militants poumistas com Linus Moulines, que pertanyia a la secció de la JCI de Gràcia. Es va confiar la responsabilitat de l'operació a Roc i Ariño. Solano, després d'informar la CE del POUM, va rebre una trucada de Nin apel·lant a la prudència i que no perdés el contacte amb la direcció|adreça del Partit, que seguia reunida a la seu principal del POUM, el "Teatre Principal" situat en la Plaça del Teatre. Finalment l'operació no es va dur a terme.
Val la pena recordar que Nin anava amb molta freqüència al local del C.E. de la JCI. Deia que era el seu lloc preferent i que es trobava molt bé amb els joves. En més d'una ocasió el van sentir dir coses com a: "Venjo aquí amb certa freqüència perquè em trobo molt bé per descansar i per pensar".
Sigui com fos, el contacte telefònic d'Andreu Nin amb Wilebaldo Solano era molt corrent. Encara que fos simplement per canviar impressions.