Fundació Andreu Nin
CAMINS DE L'EXILI
La Fundació An
dreu Nin és un punt de trobada i reflexió per a gent d'esquerres de perfil divers, socialistes amb diferents matisos, però tots convençuts de la necessitat de posar fi al capitalisme. Una organització oberta, modesta però amb influència creixent, que reivindica la memòria del revolucionari català que dóna nom al col • lectiu i la del seu històric partit, el POUM.
Així es va posar de manifest durant les jornades convocades per la mateixa Fundació en alguns llocs i camins de la comarca de l'Alt Empordà, llocs carregats d'història silenciada, de records sobre l'exili, ofegats durant dècades per la força de la repressió.
Prop de quaranta persones es van citar el dissabte 14 de novembre al MUME (Museu Memorial 
de l'Exili), a la Jonquera, un centre molt actiu, inaugurat fa dos anys per respondre a la necessitat de preservar la memòria de les víctimes del franquisme.
En el cas dels militants del POUM, l'esforç que cal fer per recordar el que els passa és encara més gran. Tal com va explicar Pelai Pagès, "El POUM va ser l'únic partit del bloc antifeixista català que, en finalitzar la guerra civil i després de l'ocupació de Catalunya, es trobava en una situació atípica, paradoxal i contradictòria: el partit havia estat il.legalitzat, molts dels seus dirigents - la majoria - estaven a la presó i els militants que havien sobreviscut a la repressió estalinista vivien en plena clandestinitat ".
La repressió per partida doble que van patir els poumistes es va denunciar clarament amb la projecció en el mateix museu d'una pel.lícula de Jordi Gordon sobre la història del partit, a través d'un dirigent històric excepcional, Wilebaldo Solano. El títol del documental és àmpliament significatiu, "Doblement oblidats". Aporta, entre altres arguments, dades necessàries per entendre els fets de maig de 1937 i valorar el significat de la detenció, tortura i assassinat d'Andreu Nin.
El febrer del 39, aproximadament mig milió de persones van passar per terres de l'Alt Empordà a causa de l'avanç de l'exèrcit feixista. Fugien en condicions indescriptiblement dures. Per parlar d'aquesta tragèdia, els assistents a les jornades van ser a Mas Perxas, en el qual s'havien estada els presidents Companys i Aguirre, juntament amb altres 300 persones, amuntegades en tots els racons de la casa.
L'historiador Enric Pujol va parlar sobre la naturalesa de l'èxode del 39 però també de la prolongació de l'exili durant dècades. Al costat de la propietària de la casa, Maria Perxas, descriure els bombardejos, la destrucció de Figueres, convertida en la Gernika catalana, el riu de ge
nt que avançava penosament pels camins, deixant en cunetes i marges tot tipus d'objectes d'ús quotidià, per alleugerir la marxa cap als passos fronterers, que només s'obrien per conduir a camps de concentració als refugiats supervivents.
Els participants en les jornades van canviar de nou d'escenari i es van traslladar a la població d'Agullana, que en els anys trenta va arribar a tenir alcalde del POUM i que va ser durant dues setmanes l'última seu de les institucions republicanes. Van ser rebuts pel seu actual alcalde, el republicà Alfons Quera, que va donar pas a experts de la Fundació. Andy Durga va donar detalls sobre la implantació que va tenir el POUM a l'Empordà i altres comarques de Girona. Pepe Gutiérrez i Pelai Pagès van dedicar les seves ponències a explicar l'activitat d'aquest partit en la resistència antifranquista, les dificultats que van haver de superar per reconstruir i els motius polítics i organitzatius de la seva posterior desaparició.
Al dia següent, diumenge, la tr
obada es va mudar a la muntanya, per recórrer a peu un dels itineraris que van seguir els refugiats, des de La Vajol fins el caseriu de Les Illes, a l'altre costat de la frontera.
En la mateixa línia fronterera, en l'anomenat Coll del Lli, la Fundació es va explicar a si mateixa: les seves activitats, raó d'existir i objectius.
La Fundació Andreu Nin reivindica la memòria d'un revolucionari català, intel • lectual i activista, radicalment demòcrata i comunista, internacionalista i inequívoc defensor del dret d'autodeterminació dels pobles.
És una organització dedicada a l'estudi, la investigació, el pensament i difusió del llegat d'un partit que l'esquerra conseqüent pot assumir orgullosament com a propi.